Gairebé sempre es queda en tres llocs: en el que et deuen els clients, al magatzem i en el que pagues abans de cobrar. El benefici s'apunta en facturar; la caixa arriba en cobrar, i entre una cosa i l'altra la teva empresa avança els diners. Si a més creixes, cada venda nova atrapa més caixa.
Per què el benefici no és caixa?
El compte de resultats apunta una venda quan es factura, no quan es cobra. Apunta les compres que es consumeixen, no les que es paguen. I reparteix les inversions en diversos anys a través de les amortitzacions, encara que la màquina o la reforma es paguin avui. Per això una empresa pot guanyar diners cada any i, tot i així, anar justa de caixa cada mes.
El benefici es converteix en caixa quan es cobra dels clients, es ven el que hi ha al magatzem i es paguen les factures dels proveïdors. Entre una cosa i l'altra passa un temps, i en aquest temps l'empresa avança diners. Com més triga a cobrar i com més magatzem té, més diners avança.
A més, del benefici surten pagaments que no apareixen com a despesa: les inversions, els impostos sobre el benefici i el que es reparteix als socis.
Quants diners tinc esperant en clients?
La manera més ràpida de veure-ho són els dies de cobrament: el saldo de clients dividit entre les vendes de l'any i multiplicat per 365. Si vens 5 milions l'any i els teus clients et deuen 1 milió, cobres a uns 73 dies.
Cada dia de cobrament té un valor en euros: amb 5 milions de vendes, cada dia són uns 13.700 € esperant en clients.
És el que triga a cobrar la meitat de les pimes industrials espanyoles de 2 a 10 milions de vendes. El 25 % que més triga cobra a 86 dies o més. Amb 5 milions de vendes, aquesta diferència, de gairebé 23 dies, són uns 310.000 € de caixa.
Font: Banc d'Espanya, Ràtios sectorials de les societats no financeres (Compara tu empresa), exercici 2024. Mediana i tercer quartil; mediana dels subsectors industrials (alimentació, begudes, química, cautxú i plàstics, productes metàl·lics i maquinària).
Si cobres més tard que el teu sector, el problema de caixa sovint no és al negoci, sinó en com es gestiona el cobrament.
I el magatzem i els proveïdors?
El cobrament és la primera fuita, però no l'única. Les existències també són caixa aturada: matèria primera que es va comprar «per si de cas», producte acabat que no rota o referències que es venen un cop l'any. Es mesuren igual, en dies: existències dividides entre el cost de les vendes i multiplicades per 365.
A l'altre costat hi ha els proveïdors. El que trigues a pagar compensa el que trigues a cobrar. El compte que importa és aquest: dies de cobrament més dies d'existències menys dies de pagament. És el nombre de dies que la teva empresa avança els diners de la seva pròpia activitat. Si surt 90, cada venda triga tres mesos a tornar al compte del banc.
Per què créixer et pot deixar sense caixa?
Perquè cada venda nova es cobra amb el mateix retard que les altres. Amb els 63 dies de la meitat del sector industrial, créixer un 10 % sobre 5 milions de vendes deixa uns 87.000 € més esperant en clients, als quals cal sumar el magatzem que demani aquest creixement. Si a més el creixement ve de clients grans que paguen més tard, la xifra puja.
Per això moltes empreses noten la falta de caixa just en els seus millors anys. No és una contradicció: és el preu de créixer sense haver ordenat abans cobraments, existències i pagaments.
Un exemple: una empresa rendible que va justa
Una empresa industrial de 6 milions de vendes, un cas habitual explicat amb xifres rodones, guanya un 10 % d'EBITDA i, tot i així, cada final de mes és una cursa. Cobra a 95 dies, encara que les seves condicions diuen 60, i el seu magatzem ha crescut any rere any amb referències que gairebé no es mouen.
Amb 6 milions de vendes, cada dia de cobrament són uns 16.400 €. Baixar de 95 a 75 dies alliberaria uns 329.000 € sense vendre ni un euro més. Les mesures són poc vistoses: facturar el mateix dia de l'entrega, avisar abans del venciment i no després, revisar amb cada client gran les condicions que no es compleixen i deixar de servir qui acumula imports vençuts.
Amb el magatzem passa el mateix: ordenar les referències per rotació mostra què es pot deixar de comprar i què es pot liquidar.
Què faig aquesta setmana?
- Calcula els teus dies de cobrament i posa'ls a la calculadora de la portada: et diu quanta caixa alliberaries si cobressis com la meitat del teu sector.
- Fes la llista de clients amb imports vençuts, ordenada per euros i per dies de retard, i decideix qui truca a cadascun.
- Prepara una previsió de tresoreria dels propers dotze mesos, mes a mes: cobraments, pagaments, impostos i inversions. És l'única manera de veure els mesos difícils abans que arribin.
- Revisa les existències que fa més de sis mesos que no es mouen.
Preguntes freqüents
Quants dies de cobrament són normals?
Depèn del sector. A l'hostaleria i al comerç al detall es cobra gairebé al moment; en molts subsectors industrials i de serveis a empreses, la meitat de les pimes triga uns dos mesos o més. La calculadora de la portada et compara amb la meitat del teu sector.
Què és el fons de maniobra?
El que l'empresa té a curt termini (caixa, clients i existències) menys el que deu a curt termini. Si és petit o negatiu, qualsevol retard en un cobrament es nota al compte del banc.
Cada quant hauria de mirar la caixa?
El saldo, cada setmana. La previsió dels propers mesos, cada mes, en tancar. I els dies de cobrament i d'existències, cada mes, juntament amb el marge.
Per què tinc beneficis i pago impostos si no tinc caixa?
Perquè l'impost es calcula sobre el benefici, no sobre la caixa. És una de les raons per les quals convé preveure la tresoreria de tot l'any i no només del mes.
Ho mirem amb els teus números?
A la Primera Llum, dues converses de 30 minuts sense cost, ens expliques què et preocupa i et diem, amb franquesa, què faríem nosaltres.
Demana la teva Primera Llum
Escrit per Arnau Grifoll
Soci de Lumen Vega · Estratègia, números i finances. Conseller de Tekman i cofundador de Devel Seed; fa més de deu anys que és al capdavant de les seves pròpies empreses.