Lumen Vega
Guia · Marge

Per què venc més i guanyo el mateix?

Per Eva Linares Baraza, sòcia de Lumen Vega
· 5 min de lectura
La resposta curta

Perquè no totes les vendes deixen el mateix marge. Si l'empresa creix amb els clients, productes i condicions que menys deixen, i els costos de servir-los pugen al mateix ritme, factura més i guanya el mateix. La sortida comença per mesurar el marge per client, producte i línia, no per vendre encara més.

És normal vendre més i no guanyar més?

És una de les frases que més sentim a qui dirigeix pimes i empreses familiars. L'empresa treballa més que mai, l'equip va desbordat i la facturació puja, però a final d'any el benefici és semblant al d'abans, o fins i tot menor. No és mala sort ni una crisi del mercat: sol ser un senyal que el creixement ha vingut de les vendes que menys deixen.

Els comptes d'una empresa mostren el resultat mitjà. Si un client nou deixa poc i un d'antic deixa molt, el compte de resultats els suma i el problema desapareix de la vista. Per això es pot créixer durant anys sense adonar-se que cada euro nou deixa menys que l'anterior.

4,4 % davant del 16,1 %

És el marge EBITDA del 25 % menys rendible i del 25 % més rendible del seu sector entre les pimes espanyoles de 2 a 10 milions de vendes. Amb 5 milions de vendes, són uns 220.000 € davant d'uns 805.000 € l'any.

Font: Banc d'Espanya, Ràtios sectorials de les societats no financeres (Compara tu empresa), exercici 2024. Primer i tercer quartil; mediana de 20 subsectors.

Les dues empreses venen el mateix, al mateix país i amb la mateixa economia. La diferència no és al mercat: és en què venen, a qui, a quin preu i amb quins costos.

On va a parar el marge quan vens més?

Quan mirem amb detall una empresa que creix sense guanyar més, el marge gairebé sempre s'escapa pels mateixos llocs:

  • Preus que no s'han revisat. Tarifes de fa dos o tres anys aplicades a costos d'avui: matèria primera, personal, transport i energia.
  • Descomptes per tancar volum. Ràpels, ports pagats, terminis de pagament llargs o condicions especials que es van donar per guanyar un client i s'hi han quedat per sempre.
  • Clients que costen més del que sembla. Comandes petites i urgents, servei a mida, canvis d'última hora i devolucions. Facturen molt, però consumeixen hores de tot l'equip.
  • Una barreja que empitjora. Els productes o línies que menys deixen creixen més de pressa que els que més deixen. El total puja i el marge mitjà baixa.
  • Costos que pugen a salts. Per atendre més volum cal una persona més, un torn, un magatzem o un vehicle. Cada salt es menja el marge de les vendes noves fins que s'omple.

Cap d'aquestes causes no apareix com una línia pròpia al compte de resultats. Per això cal buscar-les.

Com sé quins clients i productes em deixen diners?

No cal un sistema nou ni una comptabilitat perfecta. Amb les dades que ja tens es pot fer una primera aproximació en quatre passos:

  1. Treu les vendes de l'últim any per client i per producte o línia.
  2. Resta el cost directe de cada venda: el que compres o fabriques i la mà d'obra que va directament al producte o al servei.
  3. Reparteix els costos de servir cada client: transport, preparació de comandes, atenció comercial, descomptes fora de factura i el termini de cobrament.
  4. Ordena clients i productes de més a menys marge en euros, no en percentatge.

El resultat sol sorprendre. Gairebé sempre hi ha una part dels clients i dels productes que sosté l'empresa i una altra que, després de tots els seus costos, deixa molt poc o res. Amb això ja es pot decidir: no es tracta de tenir la xifra exacta, sinó de veure'n l'ordre de magnitud.

Un exemple: més vendes, el mateix benefici

Una empresa de distribució, un cas que veiem sovint (explicat amb xifres rodones), passa en dos anys de 4 a 5 milions de vendes. L'EBITDA es queda en 250.000 €: el marge baixa del 6,3 % al 5,0 %.

En mesurar el marge per client apareix l'explicació. La major part del creixement ve de dos clients grans que van entrar amb un preu especial, ports pagats i comandes petites diverses vegades per setmana. Un cop restats el transport i els descomptes, deixen molt poc. Alhora, la línia que dona més marge gairebé no ha crescut.

Les decisions no passen per vendre més: revisar les condicions d'aquests dos clients, fixar una comanda mínima i actualitzar la tarifa de la línia en què l'empresa no competeix per preu. Tornar al 6,3 % amb 5 milions de vendes serien uns 62.500 € més l'any.

Què faig primer?

Abans de llançar una altra campanya comercial, val la pena fer aquests passos:

  1. Compara't amb el teu sector. A la calculadora de la portada veus en un minut, amb tres dades, quant marge et separa de les pimes del teu sector i mida.
  2. Mesura el marge per client, producte i línia, amb els quatre passos d'abans.
  3. Decideix què fas amb el que menys deixa: apujar el preu, canviar les condicions, deixar d'oferir alguna cosa o mantenir-la sabent el que costa.
  4. Mira el marge brut per línia cada mes, no només les vendes. És una de les cinc xifres que convé mirar cada mes.

Vendre més no arregla un marge baix: el multiplica. Primer cal saber quines vendes valen la pena; després, créixer amb elles.

Preguntes freqüents

Quin marge EBITDA és normal en una pime?

Depèn molt del sector: no es pot comparar una distribuïdora amb un hotel o amb una enginyeria. A la guia Quin marge és normal al meu sector? tens la taula del Banc d'Espanya per a vint subsectors.

Si apujo preus, perdré clients?

Potser algun, i sovint és dels que menys deixen. Abans d'apujar, mesura quin marge et deixa cada client: així saps a quins afecta i quant pots perdre sense guanyar menys. Una pujada explicada i lligada a costos reals s'accepta millor del que se sol témer.

Necessito comptabilitat analítica per mesurar el marge per client?

No. Amb la facturació, les compres i una estimació raonable dels costos de servir es fa una primera aproximació suficient per decidir. Més endavant es pot afinar.

I si el problema no són els clients sinó els costos fixos?

També passa. Si el marge brut aguanta però l'EBITDA baixa, el problema és a l'estructura: persones, locals o despeses generals que han crescut més de pressa que les vendes.

Ho mirem amb els teus números?

A la Primera Llum, dues converses de 30 minuts sense cost, ens expliques què et preocupa i et diem, amb franquesa, què faríem nosaltres.

Demana la teva Primera Llum
Eva Linares Baraza

Escrit per Eva Linares Baraza

Sòcia de Lumen Vega · Organització, operacions i marge. Més de trenta anys dirigint operacions, equips i negocis; va fundar i dirigir Ocio Vital durant setze anys.

Veure la seva fitxa a Lumen Vega