Perquè no totes les vendes deixen el mateix marge. Si l'empresa creix amb els clients, productes i condicions que menys deixen, i els costos de servir-los pugen al mateix ritme, factura més i guanya el mateix. La sortida comença per mesurar el marge per client, producte i línia, no per vendre encara més.
És normal vendre més i no guanyar més?
És una de les frases que més sentim a qui dirigeix pimes i empreses familiars. L'empresa treballa més que mai, l'equip va desbordat i la facturació puja, però a final d'any el benefici és semblant al d'abans, o fins i tot menor. No és mala sort ni una crisi del mercat: sol ser un senyal que el creixement ha vingut de les vendes que menys deixen.
Els comptes d'una empresa mostren el resultat mitjà. Si un client nou deixa poc i un d'antic deixa molt, el compte de resultats els suma i el problema desapareix de la vista. Per això es pot créixer durant anys sense adonar-se que cada euro nou deixa menys que l'anterior.
És el marge EBITDA del 25 % menys rendible i del 25 % més rendible del seu sector entre les pimes espanyoles de 2 a 10 milions de vendes. Amb 5 milions de vendes, són uns 220.000 € davant d'uns 805.000 € l'any.
Font: Banc d'Espanya, Ràtios sectorials de les societats no financeres (Compara tu empresa), exercici 2024. Primer i tercer quartil; mediana de 20 subsectors.
Les dues empreses venen el mateix, al mateix país i amb la mateixa economia. La diferència no és al mercat: és en què venen, a qui, a quin preu i amb quins costos.
On va a parar el marge quan vens més?
Quan mirem amb detall una empresa que creix sense guanyar més, el marge gairebé sempre s'escapa pels mateixos llocs:
- Preus que no s'han revisat. Tarifes de fa dos o tres anys aplicades a costos d'avui: matèria primera, personal, transport i energia.
- Descomptes per tancar volum. Ràpels, ports pagats, terminis de pagament llargs o condicions especials que es van donar per guanyar un client i s'hi han quedat per sempre.
- Clients que costen més del que sembla. Comandes petites i urgents, servei a mida, canvis d'última hora i devolucions. Facturen molt, però consumeixen hores de tot l'equip.
- Una barreja que empitjora. Els productes o línies que menys deixen creixen més de pressa que els que més deixen. El total puja i el marge mitjà baixa.
- Costos que pugen a salts. Per atendre més volum cal una persona més, un torn, un magatzem o un vehicle. Cada salt es menja el marge de les vendes noves fins que s'omple.
Cap d'aquestes causes no apareix com una línia pròpia al compte de resultats. Per això cal buscar-les.
Com sé quins clients i productes em deixen diners?
No cal un sistema nou ni una comptabilitat perfecta. Amb les dades que ja tens es pot fer una primera aproximació en quatre passos:
- Treu les vendes de l'últim any per client i per producte o línia.
- Resta el cost directe de cada venda: el que compres o fabriques i la mà d'obra que va directament al producte o al servei.
- Reparteix els costos de servir cada client: transport, preparació de comandes, atenció comercial, descomptes fora de factura i el termini de cobrament.
- Ordena clients i productes de més a menys marge en euros, no en percentatge.
El resultat sol sorprendre. Gairebé sempre hi ha una part dels clients i dels productes que sosté l'empresa i una altra que, després de tots els seus costos, deixa molt poc o res. Amb això ja es pot decidir: no es tracta de tenir la xifra exacta, sinó de veure'n l'ordre de magnitud.
Un exemple: més vendes, el mateix benefici
Una empresa de distribució, un cas que veiem sovint (explicat amb xifres rodones), passa en dos anys de 4 a 5 milions de vendes. L'EBITDA es queda en 250.000 €: el marge baixa del 6,3 % al 5,0 %.
En mesurar el marge per client apareix l'explicació. La major part del creixement ve de dos clients grans que van entrar amb un preu especial, ports pagats i comandes petites diverses vegades per setmana. Un cop restats el transport i els descomptes, deixen molt poc. Alhora, la línia que dona més marge gairebé no ha crescut.
Les decisions no passen per vendre més: revisar les condicions d'aquests dos clients, fixar una comanda mínima i actualitzar la tarifa de la línia en què l'empresa no competeix per preu. Tornar al 6,3 % amb 5 milions de vendes serien uns 62.500 € més l'any.
Què faig primer?
Abans de llançar una altra campanya comercial, val la pena fer aquests passos:
- Compara't amb el teu sector. A la calculadora de la portada veus en un minut, amb tres dades, quant marge et separa de les pimes del teu sector i mida.
- Mesura el marge per client, producte i línia, amb els quatre passos d'abans.
- Decideix què fas amb el que menys deixa: apujar el preu, canviar les condicions, deixar d'oferir alguna cosa o mantenir-la sabent el que costa.
- Mira el marge brut per línia cada mes, no només les vendes. És una de les cinc xifres que convé mirar cada mes.
Vendre més no arregla un marge baix: el multiplica. Primer cal saber quines vendes valen la pena; després, créixer amb elles.
Preguntes freqüents
Quin marge EBITDA és normal en una pime?
Depèn molt del sector: no es pot comparar una distribuïdora amb un hotel o amb una enginyeria. A la guia Quin marge és normal al meu sector? tens la taula del Banc d'Espanya per a vint subsectors.
Si apujo preus, perdré clients?
Potser algun, i sovint és dels que menys deixen. Abans d'apujar, mesura quin marge et deixa cada client: així saps a quins afecta i quant pots perdre sense guanyar menys. Una pujada explicada i lligada a costos reals s'accepta millor del que se sol témer.
Necessito comptabilitat analítica per mesurar el marge per client?
No. Amb la facturació, les compres i una estimació raonable dels costos de servir es fa una primera aproximació suficient per decidir. Més endavant es pot afinar.
I si el problema no són els clients sinó els costos fixos?
També passa. Si el marge brut aguanta però l'EBITDA baixa, el problema és a l'estructura: persones, locals o despeses generals que han crescut més de pressa que les vendes.
Ho mirem amb els teus números?
A la Primera Llum, dues converses de 30 minuts sense cost, ens expliques què et preocupa i et diem, amb franquesa, què faríem nosaltres.
Demana la teva Primera Llum
Escrit per Eva Linares Baraza
Sòcia de Lumen Vega · Organització, operacions i marge. Més de trenta anys dirigint operacions, equips i negocis; va fundar i dirigir Ocio Vital durant setze anys.